Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit



Cansat com estava de rodar tot sol per les carreteres de la meva contrada, vaig passar-me un any buscant un club ciclista que s’adaptés al meu nivell, bastant mediocre sigui dit de pas. No volia allistar-me als clubs més nombrats del barri i rodalies doncs ja conec el pa que si gasta: paga quota, paga mallot i digues amen a tot. Finalment em vaig apuntar a un espècie de club privat a on, si més no, podia sortir acompanyat i gaudia de noves rutes. No vull estendre’m amb l’experiència viscuda aquests darrers dos anys per respecte al company amb el que he compartit molts kilòmetres, però he decidit fer honor al títol d’aquest bloc i tornar a rodar en solitari. Si quan te’n vas a dormir no saps mai si et trobaràs la capçalera a dreta o esquerra, o el llençol damunt o sota la flassada, es aleshores el moment de fer-te tu mateix el llit.