Hi ha dies que fa mandra sortir a rodar, sobretot quan vas curt de son i el cos, també la ment, implora per fer una migdiada. De vegades l'amic imaginari em diu:
jeu una estoneta i despres surt, hi ha llum fins tard ara. Cert, contesto, però despres tinc obligacions diguem-ne familiars, per tant he d'escollir, no disposo de tota la tarda per a les meves dèries. Açi es on apareix l'enemic imaginari, el que et fa ballar el cap amb allò de
primer les obligacions, això de la bici no deixa de ser un hobby que no et porta enlloc, has de tenir la casa neta, la nevera plena, el sopar preparat i estar ben descansat per atendre com pertoca a la teva filleta - tot i que també has de procurar per tu, gaudir de les teves afeccions, si tu estas bé transmets bones vibracions a la gent que t'envolta.... Aqui es on l'enemic invisible es fa insuportable i acabo transitant mig endormiscat pel sofà amb els ulls clavats a una televisió que no saps perque no acabes d'apagar mai.
