El lladre de Navas (2)

La penúltima d’aquest individu ha estat citar-me via email al Forn-Bar Mr Pan, teòric punt de trobada de les sortides del C.C. Navas, per reemborsar-me els diners que li vaig avançar a conte de l’equipament del club (una vestimenta que mai vaig rebre) i no aparèixer al lloc ni a la hora indicada. No em sorprengué que no aparegués. De fet els propietaris del local diuen que fa molt temps que no li veuen el pèl. Aquesta actitut és molt pròpia del seu tarannà, de la seva bipolaritat. Fou aquest comportament, en part, que feu decidir-me a no comptar amb ell en les meves pràctiques cicloturistes tal com ja vaig explicar en el post "Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit." Tanmateix no em cansaré d'esperar una mica de decència per part seva. Suposo que en el fons, ni que sigui en un petit racó del nostre interior, tots en tenim una mica.

El lladre de Navas (1)

Això no es un conte sinó una historia real. Una historia que te a veure amb el mon del cicloturisme, concretament amb el món dels clubs cicloturistes d’afeccionats, i més exactament amb el Club Ciclista Navas i el seu president Juan Carlos Roca Fernández.  Fa més de dos anys em vaig fer soci d’aquest club i el seu president, únic membre en actiu, m’obrí les portes del seu particular i peculiar regne. He anat pagant les quotes corresponents cada any, però aquesta darrera temporada hi havia un plus de 135 euros per a l’equipament doncs la seva idea era (o així ho deia) que anéssim tots dos uniformats. El tal J.C. Roca (no crec que es mereixi el tracte de senyor) exigí el pagament immediat a principis d’aquest any per transferència bancària i així ho vareg fer. El resultat ha estat que he perdut els diners (me’ls han robat) doncs a data d’avui no he rebut cap equipació ni tampoc el reemborsament dels diners que finalment vaig reclamar ja fa uns mesos. Posat en contacte amb la Federació Catalana de Ciclisme m’han dit que aquest club no té junta directiva ni tresorer ni els consta el nom del president, tant sols un numero de telèfon de contacte. La conclusió es que com suposo tant d’altres he estat robat per un estafador, un cicloturiste estafador vaja.

Quan el teu amic se'n va

Quan el teu amic se’n va, cap paraula descriu l’abrasador dolor que et parteix el cor en mil bocins. Cap paraula defineix la pèrdua d’una ànima germana. Ell per fi descansa en pau. Jo miraré de sobreviure sense la seva presencia, sense la seva sàvia paraula però amb el seu record i la seva força que t’han m’han ajudat a entendre una mica més la vida. Gràcies per la teva amistat Ramon, viuràs sempre en la meva memòria i en la de tanta gent que t’ha estimat.

"L'únic pòster d'un ciclista que he tingut penjat a l'habitació es el d'en Tintin"

Això deia el guanyador del darrer Tour de France, Mr.Evans, en una entrevista concedida a inici de temporada. L’australià s’auto-reconeix un frikie de Tintin. Compromès activament amb la causa tibetana, explica que llegir Tintin al Tibet el va fascinar i fou el inici del seu interès vers el poble tibetà.

And the winner is… Cadel Evans ¡!

Efectivament. A manca del passeig final pels carrers de Paris, l’australià resident a Suïssa, Cadel Evans, ha assolit el seu gran repte; per al qual ha lluitat tota la temporada sense deixar de competir - sempre molt intel·ligentment -  guanyant la Tirreno-Adriatico, Tour de Romandie i una segona posició a la Daphiné Libéré; el Tour de France. Ja fa un mesos, a finals de març, en l’etapa final de la Volta a Catalunya a Barcelona, vaig trobar a en Cadel en el Passeig Lluis Companys fent fotos a les escultures que envolten el Parc de la Ciutadella. Molt amablement no va posar cap inconvenient a fer-se unes fotos amb la meva filla. Curiosament fins i tot m’indicà  una millor situació des d’on les fotos podrien lluir més. Agraït li vas etzibar un “ets el pròxim vencedor del Tour” , amb un lleu somriure digué “així ho espero”. Congratulations Cadel!! T’ho has merescut!!

Gran Tour

Plateau de Beille 14.07.2011

Demà a aquesta hora ja se sabrà  qui és el vencedor del Tour 2011. Un Tour apassionant, plegat d’accidents, de climatologia adversa, de sorpreses i decepcions; però amb elevat grau d’emoció e incertesa. Finalment els “capos” han actuat donant-nos un grandíssim espectacle en les dues grans etapes dels Alps. Hem vist èpica, ràbia, estratègia, defalliments, l’esforç dut al màxim nivell.  Encara ens queda la cirereta del pastis: la crono decisiva de demà. O Andy o Cadel  inscriuran el seu nom en la selectiva llista de vencedors del  Tour de France. Que guanyi el més fort!

Tots els maillots jaunes



96 E.Merckx
82 L.Armstrong
77 B.Hinault
60 M.Indurain
39 A.Magne
37 N.Frantz
35 A.Leducq
34 L.Bobet,O.Bottecchia
26 R.Maës,S.Maës,R.Vietto
22 L.Fignon,G.Lemond,J.Zoetemelk
21 F.Cancellara
20 G.Bartali
19 F.Coppi,A.Darrigade,F.Gimondi
18 R.Altig,M.Dewaele,J.Ullrich
17 A.Contador,L.Ocaña,R.Pingeon
16 B.Thévenet
15 P.Delgado,D.Thurau
14 S.Bauer,C.Nencini,B.Riis,L.Scieur,P.Thys
13 M.Archambaud,G.Speicher
12 V.Barteau,F.Kübler,A.Rolland,G.Vandenberghe,L.Van Impe,W.Wagtmans
11 J.Bruyère,G.Desmet,H.Koblet
10 K.Andersen,P.Lino,T.Voeckler
 9 P.Anderson,G.Groussard,F.Maertens,F.Magni,S.O'Grady,M.Rasmussen
 8 L.Buysse,C.Chiappucci,G.Knetemann,R.Nocentini,R.Pevenage,R.Walkowiak

 7
J.Adriaenssens,F.Bahamontes,E.Christophe,B.Gauthier,L.Guerra,C.Guimard,E.Maechler,T.Marie, J.Planckaert,P.Simon,G.Van Slembrouk,H.Van Springel

 6
L.Aimar,C.Boardman,R.Cazala,M.Cipollini,C.Evans,V.Favero,I.Gonzalez de   Galdeano,J.Kirsipuu,R.Lévèque,J.Majerus,J.Marinelli,F.Moser,C.Mottet,M.Pantani,H.Pélissier,F.Schaër,A.Schleck,F.Vervaecke

5 J.Alavoine,E.Bautz,A.Benoît;K.H.Kunde,F.Lambot,F.Landis,J.Malléjac,J.Museeuw,J.Pedersen,F.Pélissier,O.Pereiro,C.Sastre,B.Van de Kerkhove,E.Vanderaerden,C.Vasseur

4
G.Bauvin,T.Boonen,J.Catieau,A.Da Silva,R. di Paco,A.Elli,S.Elliott,R.Géminiani,R.Hassenforder,J.Hoevenaers,R.Jacquinot,L.Jalabert,K.Kirchen,R.Lapébie,N.Laurédi,H.Martin,L.Mottiat,E.Pauwels,R.Sörensen,W.Van Est,G.Voorting,I.Zilioli,A.Zulle

3 J.Diederich,J.Goldschmidt,C.Grosskost,S.Heulot,S.Honchar,T.Hushovd,R.Lambrecht,G.Lemaire,B.McGee,E.Masson,D.Millar,W.Nelissen,J.Nijdam,C.Pélissier,V.H.Peña,R.Privat,J.Raas,S.Roche,W.Schroeders,F.Simon,J.Stevens,T.Van Vliet,M.Vermeulin,D.Zabriskie

2 H.Anglade,R.Bellenger,R.Bertogliati,P.Brambilla,J.Buysse,S.Chavenel,R.Delisle,L.Desbiens,A.Dossche,J.Durand,V.Fontan,J.Fontenay,J.Forestier,C.Gaul,M.Gayant,A.Geldermans,I Gotti,J.Hanegraaf,J.Janssen,G.Karstens,C.Moreau,L.Peeters,R.Pensec,L.Piasecki,J.Robic,A.Ronconi,J.Rossius,F.Schleck,S.Schumacher,W.Sels,K.P.Thaler,A.Valverde,J.Van der Velde,R.Van Steenbergen,P.Vanzella,R.Virenque,J.Voigt,R.Wolfshohl,E.Zabel

1
J.Aerts,N.Barone,J-F.Bernard,J-R.Bernaudeau,Y.Bertin,E.Berzin,S.Biagioni,M.Bidot,J.Bossis,E.Breukink,J.Bruyneel,M.Bulla,N.Callens,A.Carrea,A.Deolet,C.Dessel,M.Dussault,P.Egli,J.Engels,J.M Errandonea,R.Feillu,A.Fournier,D.Gaigne,J-L.Gauthier,L.Gerdemann,J-P.Genet,F.Goethals,J.Groussard,B.Hamburger,A.Hamerlinck,H.Heusghem,G.Hincapie,S.Kelly,M.Kint,J-C.Lebaube,L.Leblanc,L.Le Calvez,F.Le Drogo,D.Delort,H.Lubberding,F.Mahé,A.Mersch,F.Moncassin,J.P.Nazon,W.Oberbeck,M.Poblet,G.Polidori,T.de Pra,G.Rebry,R.Riotte,G.Rossi,G.San Miguel,R.McEwen,J.L.Rubiera,J.Schepens,P.Sercu,T.Simpson,J.Spruyt,A.Stieda,K.Stoepel,W.Tierlinck,A.Van der Poel,R.Van Loy,W.Van Neste,R.Wagtmans,M.Wauters,S.Yates

actualitzat final Tour 2010

Històries del Maillot Jaune (Eddy Merckx)



Quan Eddy Merckx va debutar al Tour de França de 1969 ja era tot un fenomen. Vencedor del Campionat del Mon, de tres Milan-San Remo, Tour de Flanders, Paris-Roubaix, Flèche Wallonne, Liège-Bastogne-Liège i Giro d’Itàlia; la seva participació en la reina de les carreres per etapes era seguida amb molta atenció.
En el pròleg inicial, el desig del millor ciclista de la història era vestir-se de groc i enfundar-se el seu primer maillot jaune. Volia començar amb un cop de puny sobre la taula.
 El director del seu equip, el Faema, el feu sortir el primer. Sense tenir cap mena de referència dels temps d’altres rivals va sortir a tot drap. A 5 quilòmetres de l’arribada es girà un fort vent en contra que el dificultà força i que no tingueren que patir els seus principals rivals que sortiren més tard. Finalment quedà segon a 7 segons de Rudy Altig, gran campió alemany i gran especialista en les contrarrellotges.
En la segona etapa es disputà un segon sector amb una crono per equips guanyada pel Faema i Eddy Merckx s’enfunda per primera vegada el preuat jersei, el primer dels 96 que recolliria durant la seva carrera i que el situa com el màxim posseïdor de Maillots Jaunes.

Exprimit!

Així vaig acabar diumenge, exprimit com les taronges del zumosol. Això em passa per sortir a rodar amb “els grans”. Gran experiència però. A cada rampa o rampeta em sentia com si fos Cavendish i el meu acompanyant Contador. En els descens em semblava que davant meu hi havia en Samuel Sanchez o en Vincenzo Nibali. En pla com si fos Cancellara a qui hagués de seguir la roda. Tanmateix el col·lega no era cap professional  sinó en Bonibike. Però recoi! Quina potencia..i quina tècnica. Recordo que en les baixades, a cada revolt em treia vint o trenta metres. En quan a les pujades….je, je… més val no explicar-ho gaire, el meu ego se’n ressentiria.

Històries del "Maillot Jaune"

L’any 1919, en una França destrossada a resultes de la primera guerra mundial, la població necessitava herois vius a qui admirar, i qui millor que Henri Pélissier, primer classificat de la tretzena edició del Tour de France; primera de la postguerra.

Els espectadors que s’apleguen a les voreres dels pobles i ciutats per on transcorre la cursa es queixen que els corredors passen tant ràpid que no els dona temps a veure el líder, el primer de la classificació, el seu admirat Henri Pélissier – Volem veure el primer!!- criden.

Quan a la quarta etapa Pélissier abandona encara resulta més difícil distingir el rostre del líder. Es aleshores quan Henri Desgranges, pare del Tour de France i director del diari l’Auto, crea aquest extraordinari hàbit de distingir el primer de la classificació amb un jersei distintiu de color groc com els fulls del seu diari.
El 19 de juliol de 1919 a la sortida de la onzena etapa Grenoble-Genève, Eugène Christophe es converteix en el primer home a enfundar-se el mallot més popular de la història del ciclisme i de l’esport en general. Com diu el gran Eddy Merckx – Existeix la màgia del Maillot Jaune. Quan te’l poses no tornes a ser mai més el mateix home.

Eugène Christophe

Si vols anar ben servit fes-te tu mateix el llit



Cansat com estava de rodar tot sol per les carreteres de la meva contrada, vaig passar-me un any buscant un club ciclista que s’adaptés al meu nivell, bastant mediocre sigui dit de pas. No volia allistar-me als clubs més nombrats del barri i rodalies doncs ja conec el pa que si gasta: paga quota, paga mallot i digues amen a tot. Finalment em vaig apuntar a un espècie de club privat a on, si més no, podia sortir acompanyat i gaudia de noves rutes. No vull estendre’m amb l’experiència viscuda aquests darrers dos anys per respecte al company amb el que he compartit molts kilòmetres, però he decidit fer honor al títol d’aquest bloc i tornar a rodar en solitari. Si quan te’n vas a dormir no saps mai si et trobaràs la capçalera a dreta o esquerra, o el llençol damunt o sota la flassada, es aleshores el moment de fer-te tu mateix el llit.

Tour de France 2011 - Le parcours / The route

Lo puto Rat Penat

A un llogaret com aquest, ho si va molt entrenat o s’hi va enredat. M’hi vaig trobar encara no se com i vaig pensar “be som-hi”. Collons noi!! En els  primers dos kilòmetres anava fort però ben prompte em van començar a petar les cames. En les rampes superiors als 20% vaig posar peu a terra, no era qüestió d’anar fent ziga-zagues doncs venien cotxes ambdós sentits. En arribar al petit altiplà (uns 4’8 kms) vaig donar per acabat el coll tornant enrere vers la costa: Satisfet però picat. Hi tornaré

Economia



L’actual crisi econòmica no ens afecta a tots per igual. Cada individu, cada família és un món mogut per diverses circumstàncies. En el meu cas, més despeses i menys ingressos donen una idea de la situació. Que vull dir amb això, doncs que tot el dispendi que comporta participar en marxes, sortides per rodar en bells i mítics llogarets… en resum: tot allò que comporta una dispesa extra al fet de rodar en bici, per molt il•lusionant, motivant i apassionant que sigui, queda aparcat. No em puc queixar, tinc una avantatge respecte a molta gent , el menjador social del barri es a tocar de casa i ja tinc tramitada la sol•licitud. Avia’m si m’accepten.


Ahir volia tocar muntanya. Collformic era l’objectiu. Boira i plugim vaig trobar … igualet que al meu cervell.

Singing in the Rain



No m'agrada rodar sota la pluja. A part de molt perillos ho trobo desagradable. Si cauen quatre gotes pels voltants, cauen damunt meu. Si s'atansa una tempesta segur que m'atrapa. Per altra banda el gran repte del mes de juliol sembla esvair-se doncs el meu acompanyant, el logistic, es una mica veleta. Prou dubtes em genera recòrrer els grans cims alpins com per aguantar un estira i arronsa constant. No se si m'enteneu però algu ho havia de dir, je, je (ric per no plorar).

Sense paraules



Trobarem a faltar el teu somriure, sempre present però en el nostre record.

Hobbys i Familia



Hi ha dies que fa mandra sortir a rodar, sobretot quan vas curt de son i el cos, també la ment, implora per fer una migdiada. De vegades l'amic imaginari em diu: jeu una estoneta i despres surt, hi ha llum fins tard ara. Cert, contesto, però despres tinc obligacions diguem-ne familiars, per tant he d'escollir, no disposo de tota la tarda per a les meves dèries. Açi es on apareix l'enemic imaginari, el que et fa ballar el cap amb allò de primer les obligacions, això de la bici no deixa de ser un hobby que no et porta enlloc, has de tenir la casa neta, la nevera plena, el sopar preparat i estar ben descansat per atendre com pertoca a la teva filleta - tot i que també has de procurar per tu, gaudir de les teves afeccions, si tu estas bé transmets bones vibracions a la gent que t'envolta.... Aqui es on l'enemic invisible es fa insuportable i acabo transitant mig endormiscat pel sofà amb els ulls clavats a una televisió que no saps perque no acabes d'apagar mai.

Quan les forces fallen

Sera l'estres laboral, l'angúnia del dia dia, un excés de responsabilitat mal entes, o ves a saber que. El cas es que de vegades ets sens buit d'energia i defalleixes al minim esforç. La solució esta en un mateix: fòra cabòries, aixeca´t i fot-li canya!!

Més lonely que mai

Dream is over....or not? Buscant un cert nivell per a fer realitat el somni d'un dia d'estiu.