Lo puto Rat Penat

A un llogaret com aquest, ho si va molt entrenat o s’hi va enredat. M’hi vaig trobar encara no se com i vaig pensar “be som-hi”. Collons noi!! En els  primers dos kilòmetres anava fort però ben prompte em van començar a petar les cames. En les rampes superiors als 20% vaig posar peu a terra, no era qüestió d’anar fent ziga-zagues doncs venien cotxes ambdós sentits. En arribar al petit altiplà (uns 4’8 kms) vaig donar per acabat el coll tornant enrere vers la costa: Satisfet però picat. Hi tornaré

La Vuelta al Ratpenat

El pas de la Vuelta a Espanya pel massís del Garraf a posat de moda l’Alt del Ratpenat. Si abans tant sols el coneixien els membres del Club Ciclista que du el seu nom i cicloturistes de la zona, ara,és ja una fita, un lloc de pas obligat pels afeccionats a les gran rampes. La carretera és bonica, estreta però de poc trànsit amb unes vistes a la costa impressionants. Desenes de ciclistes vinguts d’arreu, sols o en companyia adornaven l’asfalt mentre esperàvem als professionals. N’hi havia de tot tipus des de mountainbikers amb xancles que avançaven el just per no caure, passant pels que posaven peu a terra per recuperar l’alè i les cames, fins autèntics cracks amb pinta de professionals.
La trencadissa del grupet que anava escapat en l’etapa de la Vuelta i la del pilot que els perseguia subratlla la duresa d’aquest Alt del Ratpenat tot i la seva curta llargària.