Estant situat com estava a Lourdes, l’etapa Bagneres-de-Luchon – Pau em permetia poder escollir entre nombrosos punts per on veure- la passar. El Tourmalet me’l reservava pel darrer dia i ja feia dies que pensava en l’Aubisque com un bon indret on veure i fotografiar el pas dels ciclistes professionals. Malauradament, com ja he comentat altres vegades, la foto i la pràctica del ciclisme són compatibles per separat però no al uníson. Carregat amb una motxilla d’excursionista plena a vessar vaig iniciar a Lourdes el meu peregrinatge cap a la mística del Tour. Em va costar trobar el camí correcte cap a Argelès-Gazost però la conversa amb un pare acompanyat de son fill que acabaven d’arribar a Lourdes després de conduir tota la nit, procedents de Bèlgica , feren la pedalada més distreta. Segons les meves dades el Soulor te uns 20 km de llargària des de Argelès-Gazost, però com em deia en les primeres rampes l’amic belga – ça c’est pas le Soulor-. Efectivament ; després de transitar per una carretera preciosa que travessa vells i petits pobles plens de ciclistes i transeünts, la majoria de peregrinació cap amunt; entrem en una lleugera planària que al entrar en una zona més boscosa s’endinsa coll amunt. Ça c’est le Soulor – em diu el belga, que tot i les seves parades ja m’havia tornat a caçar. Les caravanes, tendes, i picnics diversos, situats a les voreres de la carretera, animen a seguir pedalant tot i el mal de ronyons produït per la maleïda motxilla. En aquell moment no era qüestió de parar a fer fotos de tot aquell espectacle doncs el temps se’m tirava a sobre. Els gendarmes , a causa de la proximitat de la caravana del Tour, m’obligaven a baixar de la bici i seguir a peu. Quan ja no miraven, tothom tornava a muntar i així varies vegades fins que la cosa resulta insuportable. Conquereixo el Soulor al pas de la caravana però arribar al Aubisque amb prou temps no sembla possible. M’instal•lo allà on en deixen els sabatots de ciclista – maleïdes cales – no gaire lluny de la bici.
Un cop passada la carrera crec que tot ha valgut la pena. L’etapa s’està decidint mentre baixo pel Soulor de tornada a casa. A Argelès-Gazost , en les diverses terrasses dels bars, munió de gent abocada a la televisió per a veure el final. Amb l’etapa acabada només quedava un plàcid retorn a Lourdes per un antic tram de carrilet acomodat a vianants i bicicletes on resulta molt relaxant rodar tot i el mal de peus i d’esquena de tant caminar i pedalar amb la pesada motxilla. Es aquell cansament que l’experiència i la sensació viscuda fa molt plàcid.
