Catacrac

Un esquinç poc oportú em mante en total repòs durant uns dies. Un lligament de la zona lumbar s’ha fissurat, els muscles de la zona s’han contracturat en defensa del pobre lligament. La inflamació no ha tardat en arribar avisada pels neurotransmissors del dolor. Mala manera d’acabar l’any, esperem que el proper, l’any d’or comenci millor. Bon any 2010 a tothom!!

Com anem?

Es tanca una porta i s’obre una altra. No sóc massa afeccionat als refranys si be aquesta vegada sembla ben cert. Gràcies a la davallada física i psíquica de la setmana passada, l’empresa m’ha recomanat amb fermesa que potser m’anirien be uns dies de repòs: una baixa vaja. La primera reacció fou de sorpresa i inquietud. Reflexionant me adonat que no és mala idea. De moment he recuperat certa clarividència. També he arreplegat una calipàndria de nassos (constipat en català metropolità), però he pogut iniciar una rutina ciclo-gimnàstica a casa que de moment sembla funcionar

Mala cosa aquesta.....

Trastorn obsessiu-compulsiu, ansietat crònica…. Aquests i altres termes menys entenedors son les etiquetes que els metges m’han posat al damunt. Si hi afegim una constant pressió laboral amb fets tan inversemblants com suprimir l’hora del dinar en una jornada de 9 hores atenent al públic (turistes en aquest cas); tot plegat no m’ajuda gaire en el projecte d’entrenament hivernal que tenia al cap. En aquests moments la motivació és nul•la i l’angoixa màxima.