La Volta en perill

L'edició 2009 de la ronda catalana només se celebrarà si hi ha un acord televisiu d'última hora

Notícia publicada ahir al Periodico de Catalunya

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=589576&idseccio_PK=1011

Després d'una jornada ahir de 85 kms damunt la bici, necessitava tornar a agafar-la i rodar com a minim un parell d'hores, però la pressió familiar m'ha fet optar per un passeig per aquesta serra, miranda de Barcelona, anomenada Collcerola. L'agrait solet ha foragitat un munt de penya a pedalar pel bell mig del bosc. Si vas caminant s'ha de parar compte i no badar, si no vols ser envestit per un bikero massa engrescat. La destrossa de les darreres tamburinades fa perillosos alguns trams degut als troncs que atravessen com destralades el cami. No s'ha fet gaire encara en aquesta zona per netejar el sota bosc i hi ha troncs d'arbre esperant l'ocasió per deixar-se caure ves a saber on. Tot plegat fa més curiós el passeig i engresca a agafar la bici de muntanya per rodar enmig d'una barreja de gent de tota mena d'edat i condició, en grup o en solitari.

La vella bici de ferro

Fa 42 anys no tothom tenia bicicleta. Jo vaig ser afortunat, al nen que ara és el meu dentista li canviaven la bici doncs l'hi anava petita. Vaig rebre com una afortunada herència la vella bici de ferro. Amb ella aprengué a gaudir i també a patir. Accidents, trompades i caigudes queden com anècdotes arrossegades pel torrent de sensacions de llibertat i independència que aquell tros de ferralla amb rodes em donava. Eren dies d'estiu càlids i plàcids i tardes llargues de color taronja.

Com de la nit al dia. Aquest cap de setmana hem tingut dos dies molt contrastats metereològicament parlant a la comarca del Barcelonès. Així com dissabte gaudíem d'un dia esplèndid, assolejat i clar. Diumenge fou tot el contrari: fred i ventós. Pocs ciclistes per la carretera, només el "mount-bikeros" es deixaven veure. A La Roca del Vallès, on vaig parar per reconfortar els meus ossos i descongelar-me els dits, uns cicloturistes em comentaren que per la nacional del Maresme, d'on venien, el vent i l'aire els havia fet estralls. "Mal dia per sortir" digueren. No obstant la tornada cap a Santa Coloma fou ràpida, el vent ajudava i les cames respongueren prou bé a una encara incipient preparació.