Així vaig acabar diumenge, exprimit com les taronges del zumosol. Això em passa per sortir a rodar amb “els grans”. Gran experiència però. A cada rampa o rampeta em sentia com si fos Cavendish i el meu acompanyant Contador. En els descens em semblava que davant meu hi havia en Samuel Sanchez o en Vincenzo Nibali. En pla com si fos Cancellara a qui hagués de seguir la roda. Tanmateix el col·lega no era cap professional sinó en Bonibike. Però recoi! Quina potencia..i quina tècnica. Recordo que en les baixades, a cada revolt em treia vint o trenta metres. En quan a les pujades….je, je… més val no explicar-ho gaire, el meu ego se’n ressentiria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada