Cedeixo massa quan la carretera s’empina

Avui he tornat a sortir amb el Club Navas. Nacional II fins a Calella –Pineda. Esmorzar i tornada a la big city passant per Tiana, pujant un tros de serralada (BV-5008) i cap a Badalona (B-500). Finalment s'ha decidit anular l’ascensió a Vallensana pel fort vent que bufava de cara. Total 110 km. Molts ciclistes per la N II avui. Els badabici (tot un exercit), del Sant Andreu i tot un reguitzell més. He pogut seguir a diferents grups en diversos trams però els petits tobogans que vas trobant passat Mataró m’han passat factura. He de millorar molt encara, cedeixo massa quan la carretera s’empina.

Amb el Club Ciclista Navas

Aquest passat dissabte fou la primera sortida del Club Ciclista Navas. Aquesta colla matinen molt, a les 8:30 ja estàvem al punt de sortida. Al poc de rodar, tot i no fer gaire fred tenia les puntes dels dits de les mans glaçades. Passada la primera hora la temperatura ha pujat i els meus dits ho han agraït. La ruta ha estat cruïlla Montcada – collet de la Torreta (Granollers) – Alt de Samalús (amb parada al Bar Muç per esmorzar) – collet de Sant Esteve – coll de Sant Bartomeu (Órrius) – Santa Coloma.

Total uns 110 kilòmetres, una bona pallissa. Per la tarda estava fet pols. Però diumenge al matí ja frissava de ganes de tornar a rodar amb la “negra”. Ara només queda pregar perquè dissabte que ve no plogui.

Pel Moianès

Aprofitant la visita per raons familiars a la magnifica terra del Moianès, ahir vaig posar a prova el meu canell i les meves cames. Sota un cel molt emboirat he gaudit del trajecte amb més calma que d’habitual. El tram de pujada cap a Granera ha estat especialment dur a causa de les empinades rampes que hi ha pel camí. Un bell recorregut de 50 quilòmetres. Ah! M’ha quedat un dolor al canell que espero es vagi esvaint mica en mica.

Itinerari

Batzacada

Primera sortida de l’any i primera trompada. Res greu però si dolorós i emprenyador. Sobretot per al meu canell dret que en parar el cop a terra va rebre de valent. De moment no puc fer cap mena de força amb la mà, ni tant sols obrir el tap d’una ampolla d’aigua.
El dia era brillant, el fred intens. Per no allunyar-me molt de la city he anat a rodar per la vorera del riu Besos. Al cap de dues hores, quan ja havia decidit encarar el camí cap a casa, una maniobra insòlita d’una flamant Orbea negra que anava davant meu m’ha fet envestir-la anant tots dos a petar a terra. L’amo de l’Orbea m’ha explicat que avui l’estrenava que era el primer dia que es posava els pedals automàtics. L’home semblava desmoralitzat, amb poques ganes de tornar a agafar la bicicleta. Li he dit que ànims que no havia passat res (ell no es va fer mal). Mentrestant una mare que també pedalejava m’ha preguntat si aquell comptaquilòmetres que havia trobat a terra era meu. Efectivament el preciós Sigma lluny encara del seu primer aniversari havia estat una víctima col•lateral d’aquesta caiguda.

Endevinalla

Intentarem començar l’any amb ironia. Vet aquí un concurs: es tracta d’endevinar a on està feta aquesta fotografia. Com que la cosa econòmica esta com esta i no hi ha premi pel guanyador, ho faré més fàcil donant-vos a triar entre 4 respostes.

A. El terra del meu vaixell
B. El pont de la Rambla de Mar de Bcn
C. La pista del velòdrom de Bcn
D. El sòl del nou passeig d’un barri de Bcn.

Sort i que les reis màgics us portin moltes coses !!