dimarts, 30 de març del 2010

Final de la Volta a Catalunya


Els residents a Barcelona hem pogut gaudir aquest cap de setmana de dos finals d’etapa de la Volta ciclista a Catalunya. El primer a la màgica muntanya de Montjuic i el segon al Circuit de Montmeló. El ressò mediàtic de la Volta ha estat absolutament nul. Els que veiem per televisió les retransmissions de carreres del circuit internacional amb carreteres i carrers plens de gent esperant pacients i festius el pas dels professionals del ciclisme, quedem una mica compungits per l’escàs interès que sembla despertar aquest esport entre la població, massa atuïda pels missatges institucionals i poc receptiva a esdeveniments molt poc promocionats. Podríem escriure molt sobre aquest tema, desxifrar culpables i muntar teories poc versemblants. Però no en tinc ganes.

Gran triomf de Joaquim Rodríguez, per fi alliberat de rol de gregari, i magnífic segon lloc amb victòria d’etapa de Xavier Tondo. Discreta actuació d’altres vedettes amb les cames encara massa toves i la ment posada en altres fites.

Joaquim Rodriguez (Katusha) rebent les primeres felicitacions

l'escenari

diumenge, 28 de març del 2010

Les llambordes d’ Hostalric

Diuen que Hostalric era pas obligatori en la ruta nord –sud i l’únic pas entre Girona i Barcelona. Nosaltres fèiem la ruta inversa i no pensàvem arribar a Girona sinó fer una visita al Castell, rodant poble amunt sobre llambordes com si d’un final de clàssica flandesa es tractes. De tornada hem parat a Calella de la costa per agafar el tren, no pas per cansament (88kms), sinó per arribar amb prou temps a Barcelona per veure el final d’etapa de la Volta a Catalunya a la muntanya de Montjuic. Malauradament no recordava al país on vivim i hem hagut de estar aturats més de dues hores a Arenys de Mar per problemes de catenàries. Arribat a casa he sortit a corre cuita cap a Montjuic muntat a la bici sense ni tant sols haver dinat. I… ja fa temps que ho dic: si vas a fer fotos vas a fer fotos, si vas en bici vas en bici, però les dues coses a la vegada no funcionen mai bé


El nostre agraïment als habitants d’ Hostalric per la seva col•laboració en aquest reportatge . A la foto dos dels reporters gràfics que han col•laborat desinteressadament amb nosaltres.
J.C. Roca (Club Ciclista Navas)


dimarts, 23 de març del 2010

Terres de Vi i Cava


Primer objectiu de l’any assolit: acabar-la. Era la meva primera participació en la Marxa cicloturista Terres de Vi i Cava, prova inclosa en el circuit de llarga distancia de la Federació Catalana de Ciclisme. Un pèl massa aviat pel meu estat de forma o rodatge, tenint en compte l’alt nivell que s’estila últimament en aquests tipus de marxes. Per precaució vaig optar pel trajecte curt conscient que em costaria molt entrar en el tall de la ruta llarga. Molt prompte m’he adonat que no anava errat. Tot i intentar sortir dins el primer terç del pilot m’he vist situat en una línia finíssima de corredors des de on divisava el cap de cursa a uns 500 metres per davant. Als 20 kilòmetres els Mossos ja m’avisaven que circulava fora del mecenatge de la Marxa, dit d’altra manera: del control de l’organització. Malauradament un accident lleu ha fet aturar l’operatiu d’ambulància i cotxe escombra. Les anades i vingudes d’ambulàncies que he anat veient fan pensar en més d’un accident, esperem que sense cap gravetat. Els controls en els creuaments i els avisos de transit obert en sentit contrari ajudaven a rodar sense problemes exceptuant els físics, es clar.
En la primera ascensió, l’Alt de Font Rubi, he pogut rodar sense perdre de vista el fil conductor de corredors que em precedia. En les Ventoses he patit més, ja no divisava ningú davant i hi havia qui s’acostava per darrera. L’avituallament m’ha alleugerat el calvari i m’ha regenerat els ànims. El desviament, la drecera per enllaçar amb la ruta llarga era allà mateix. Si una cosa te de bo l’opció de la ruta curta és poder veure in situs aquestes besties de l’amateurisme absolut avançar-te com motos. Dotzenes de ciclistes m’han ensenyat el dorsal en els darrers kilòmetres. Un grupet molt amable m’ha motivat a crits a seguir-los però no he durat més de mil metres. N’ obstant em feia il•lusió arribar acompanyat a meta, i quan he ensumat la roda adient allà m’hi he enganxat fins que per fi hem entrat a Vilafranca i finalment a meta.

dilluns, 22 de març del 2010

Com a casa


La primera sortida primaveral de club ens ha conduit fins a Sant Quirze de Safaja, poble petit i acollidor del Vallès oriental; comarca molt vinculada darrerament a la meva família doncs hi ha anat a viure mon pare (Castellterçol) i mon germà i senyora (Castellcir).
Acollonit pels freds de les darreres setmanes anava força abrigat, hora i mitja després de sortir ja em sobrava el Gore-Tex i el culot llarg. La ruta ha estat; Palau de Plegamans, Caldes, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai i Sant Quirze Safaja, parant a esmorzar a la Fonda Safaja on tantes vegades he gaudit de esplèndids dinars. Recordo uns cigrons magnífics i unes carxofes arrebossades exquisides, a part d’un gran assortit de carns i, quan es temporada, de bolets. Aquí en Roca i jo ens hem separat. Jo tenia una trobada familiar a Castellcir i abans havia de fer unes gestions a Moià, En Roca ha hagut de tornar solet cap a Sant Andreu.
70 kilòmetres, pas mal! tenint en compte el que m’esperava l’endemà.

dimarts, 16 de març del 2010

Gran Premi Vila del Papiol 2010


Reportage fotogràfic del Gran Premi Vila del Papiol disputat diumenge 14 de març de 2010

dilluns, 15 de març del 2010

Un munt de neu!!


Sota un fred que invitava a quedar-se a casa ben calentet, he iniciat la ja clàssica sortida de dissabte amb el Club Ciclista Navas. El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac era el punt més septentrional del dia amb el Coll d’Obac com epicentre.
Hem trobat trams de carretera amb clapes de gel i neu abundant als costats assenyalant-nos bucòlicament el camí, tot molt bonic fins al descens del coll on l’aire gèlid minvava de sensibilitat mans i peus enterbolint la suposada bellesa de l’entorn. L’adversitat atmosfèrica ha suggerit un canvi de ruta. Fet el Coll d’Obac hem baixat a Rellinars direcció Castellbell i el Vilar on hem parat a esmorzar. Després Terrassa, Rubí, Vallvidrera, Tibidabo i Barcelona. 107 quilòmetres , molts d’ells en pujada que les cames han notat massa deixant-me ben cascat. Cal treballar dur per estar a un mínim nivell exigible en les Marxes que properament decideixi participar. Segueixo pensant que hauria d’estar en un millor nivell. De moment tranquil•litat i bons aliments.

El meu company de fatiga J.C. Roca també camina baix de moral. L’excés de pes el fa patir veritablement. No se quin tipus de regim segueix i si n’és l’adequat. Potser es falta de voluntat. Només ell sap la resposta. Tanmateix amb la voluntat necessària es busquen solucions tot i que poden ser difícils de trobar i no fàcils d’executar. I si ell se sent així i diu que el seu principal patiment són les pujades doncs el pes es decisiu en aquesta faceta, com m’hauria de sentir jo que pesant quasi la meitat que ell no el puc deixar mai de roda i quan ell es posa a tirar perdo roda ràpidament. Quin parell de frikis estem fets. Ànims Juan K.

dimarts, 9 de març del 2010

Marato de Barcelona 2010 - Km 22


Reportatge fotogràfic de la Marató de Barcelona 07.03.2010

diumenge, 7 de març del 2010

Ermita de Sant Martí de Riells


Amb un nou company de sortida, en Maikel, de Palau de Plegamans, hem realitzat la sortida de club més llarga del que portem de temporada, 135 quilòmetres. El cim del dia era L’Ermita de Sant Martí de Riells. Austera i de petites dimensions, s'ha batejat popularment amb el nom d'abadia gràcies a mossèn Pere Ribot, que la va regentar durant anys, des que hi va arribar el 1941 fins a la seva mort el 1997. Pere Casaldàliga, Vicenç Ferrer, la mare Teresa de Calcuta, Carles Riba, Marià Manent, Salvador Espriu, Pau Casals o l'abat Escarré de Montserrat són alguns dels personatges il•lustres que van visitar l’indret. Precisament l'abat Escarré, bon amic i col•laborador de mossèn Ribot, va ser qui s'adreçava al mossèn com a "abat dels abats", per això l'ermita s'anomenà abadia. L'església data del segle XI i en destaca, a banda de la senzillesa, el portal amb l'arquivolta i els capitells, decorats amb motius florals.
La companyia d’un jove ciclista de trenta anys m’ha fet anar rascant massa els meus límits molt aviat. A partir de Sant Celoni m’he anat despenjant d’en Maikel i d’en Roca. A Breda hem parat a esmorzar. He pujat a l’Ermita regulant molt el ritme, havia de fer el camí de tornada i hem trobava bastant cascat. Els meus companys de viatge anaven més forts i m’han avantatjat molt en la pujada. De tornada també he anat perdent pistonada, però generosos ells, m’esperaven en oportunes cruïlles, així fins a Martorelles on l’amic Maikel s’ha desviat cap a Palau. Molt esgotats en Roca i jo hem fet via cap a casa.

dilluns, 1 de març del 2010

Coll d'Estenalles


Aquest dissabte sortida de club. Acompanyat de’n J.C. Roca (C.C.Navas) he sortit ben prompte cap a Matadepera. El coll d'Estenalles era la fita del dia. Tot discorria bé, incloent-hi una temperatura bastant primaveral, quan un lleuger plugim ens ha seguit fins a l’aturada a esmorzar tocant a Matadepera. A partir d’aquí una bonica ascensió fins al coll. El temps empitjorava. La pluja, més intensa, aguditzava la sensació de fred. El descens ha estat força perillós: més encara per a J.R. que duia la roda de darrera punxada. En arribar a Terrassa inflem la roda. Pocs metres després la roda de davant de la Pinarello de’n Roca punxa. Insòlit!!. Vençuts per l’adversitat climatològica i cabalística hem pres el tren cap a la big city.