Terres de Vi i Cava

Primer objectiu de l’any assolit: acabar-la. Era la meva primera participació en la Marxa cicloturista Terres de Vi i Cava, prova inclosa en el circuit de llarga distancia de la Federació Catalana de Ciclisme. Un pèl massa aviat pel meu estat de forma o rodatge, tenint en compte l’alt nivell que s’estila últimament en aquests tipus de marxes. Per precaució vaig optar pel trajecte curt conscient que em costaria molt entrar en el tall de la ruta llarga. Molt prompte m’he adonat que no anava errat. Tot i intentar sortir dins el primer terç del pilot m’he vist situat en una línia finíssima de corredors des de on divisava el cap de cursa a uns 500 metres per davant. Als 20 kilòmetres els Mossos ja m’avisaven que circulava fora del mecenatge de la Marxa, dit d’altra manera: del control de l’organització. Malauradament un accident lleu ha fet aturar l’operatiu d’ambulància i cotxe escombra. Les anades i vingudes d’ambulàncies que he anat veient fan pensar en més d’un accident, esperem que sense cap gravetat. Els controls en els creuaments i els avisos de transit obert en sentit contrari ajudaven a rodar sense problemes exceptuant els físics, es clar.
En la primera ascensió, l’Alt de Font Rubi, he pogut rodar sense perdre de vista el fil conductor de corredors que em precedia. En les Ventoses he patit més, ja no divisava ningú davant i hi havia qui s’acostava per darrera. L’avituallament m’ha alleugerat el calvari i m’ha regenerat els ànims. El desviament, la drecera per enllaçar amb la ruta llarga era allà mateix. Si una cosa te de bo l’opció de la ruta curta és poder veure in situs aquestes besties de l’amateurisme absolut avançar-te com motos. Dotzenes de ciclistes m’han ensenyat el dorsal en els darrers kilòmetres. Un grupet molt amable m’ha motivat a crits a seguir-los però no he durat més de mil metres. N’ obstant em feia il•lusió arribar acompanyat a meta, i quan he ensumat la roda adient allà m’hi he enganxat fins que per fi hem entrat a Vilafranca i finalment a meta.