Ermita de Sant Martí de Riells

Amb un nou company de sortida, en Maikel, de Palau de Plegamans, hem realitzat la sortida de club més llarga del que portem de temporada, 135 quilòmetres. El cim del dia era L’Ermita de Sant Martí de Riells. Austera i de petites dimensions, s'ha batejat popularment amb el nom d'abadia gràcies a mossèn Pere Ribot, que la va regentar durant anys, des que hi va arribar el 1941 fins a la seva mort el 1997. Pere Casaldàliga, Vicenç Ferrer, la mare Teresa de Calcuta, Carles Riba, Marià Manent, Salvador Espriu, Pau Casals o l'abat Escarré de Montserrat són alguns dels personatges il•lustres que van visitar l’indret. Precisament l'abat Escarré, bon amic i col•laborador de mossèn Ribot, va ser qui s'adreçava al mossèn com a "abat dels abats", per això l'ermita s'anomenà abadia. L'església data del segle XI i en destaca, a banda de la senzillesa, el portal amb l'arquivolta i els capitells, decorats amb motius florals.
La companyia d’un jove ciclista de trenta anys m’ha fet anar rascant massa els meus límits molt aviat. A partir de Sant Celoni m’he anat despenjant d’en Maikel i d’en Roca. A Breda hem parat a esmorzar. He pujat a l’Ermita regulant molt el ritme, havia de fer el camí de tornada i hem trobava bastant cascat. Els meus companys de viatge anaven més forts i m’han avantatjat molt en la pujada. De tornada també he anat perdent pistonada, però generosos ells, m’esperaven en oportunes cruïlles, així fins a Martorelles on l’amic Maikel s’ha desviat cap a Palau. Molt esgotats en Roca i jo hem fet via cap a casa.