Per la capacitat organitzativa, l’entorn paisatgístic i humà, l’amabilitat i disposició de tots els col•laboradors i voluntaris; ja paga la pena participar en aquesta meravellosa marxa cicloturista anomenada Terra de Remences. No ho dic només jo, que soc un passerell de les marxes. Ho diu tothom. I és cert. Una altra cosa són les sensacions que m’han quedat després de participar-hi, concretament en la marxa curta (95 km). Frustració seria la paraula que les definiria millor. Si be era conscient de les meves intrínseques limitacions i no aspirava a una gran marca, si creia poder batre sobradament el temps de l’any passat. I no ha estat així. De fet la marca ha estat bastant similar. Però els 4 minuts de més em fan molt de mal. Fins arribar a Olot, baixant de Coll de Canes, pensava que anava força be. Però el tram final, els darrers 8 o 6 kms amb el vent de cara han estat un infern inacabable, una tortura. M’avançava tot Deu i no aconseguia enganxar-me a ningú. Ara tinc l’ego ferit., tocat de mort. He de reflexionar. Analitzar algunes coses i treure’n conclusions.
Perfil Terra de Remences Curta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada