Un munt de neu!!

Sota un fred que invitava a quedar-se a casa ben calentet, he iniciat la ja clàssica sortida de dissabte amb el Club Ciclista Navas. El Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac era el punt més septentrional del dia amb el Coll d’Obac com epicentre.
Hem trobat trams de carretera amb clapes de gel i neu abundant als costats assenyalant-nos bucòlicament el camí, tot molt bonic fins al descens del coll on l’aire gèlid minvava de sensibilitat mans i peus enterbolint la suposada bellesa de l’entorn. L’adversitat atmosfèrica ha suggerit un canvi de ruta. Fet el Coll d’Obac hem baixat a Rellinars direcció Castellbell i el Vilar on hem parat a esmorzar. Després Terrassa, Rubí, Vallvidrera, Tibidabo i Barcelona. 107 quilòmetres , molts d’ells en pujada que les cames han notat massa deixant-me ben cascat. Cal treballar dur per estar a un mínim nivell exigible en les Marxes que properament decideixi participar. Segueixo pensant que hauria d’estar en un millor nivell. De moment tranquil•litat i bons aliments.

El meu company de fatiga J.C. Roca també camina baix de moral. L’excés de pes el fa patir veritablement. No se quin tipus de regim segueix i si n’és l’adequat. Potser es falta de voluntat. Només ell sap la resposta. Tanmateix amb la voluntat necessària es busquen solucions tot i que poden ser difícils de trobar i no fàcils d’executar. I si ell se sent així i diu que el seu principal patiment són les pujades doncs el pes es decisiu en aquesta faceta, com m’hauria de sentir jo que pesant quasi la meitat que ell no el puc deixar mai de roda i quan ell es posa a tirar perdo roda ràpidament. Quin parell de frikis estem fets. Ànims Juan K.