Diuen que Hostalric era pas obligatori en la ruta nord –sud i l’únic pas entre Girona i Barcelona. Nosaltres fèiem la ruta inversa i no pensàvem arribar a Girona sinó fer una visita al Castell, rodant poble amunt sobre llambordes com si d’un final de clàssica flandesa es tractes. De tornada hem parat a Calella de la costa per agafar el tren, no pas per cansament (88kms), sinó per arribar amb prou temps a Barcelona per veure el final d’etapa de la Volta a Catalunya a la muntanya de Montjuic. Malauradament no recordava al país on vivim i hem hagut de estar aturats més de dues hores a Arenys de Mar per problemes de catenàries. Arribat a casa he sortit a corre cuita cap a Montjuic muntat a la bici sense ni tant sols haver dinat. I… ja fa temps que ho dic: si vas a fer fotos vas a fer fotos, si vas en bici vas en bici, però les dues coses a la vegada no funcionen mai bé
El nostre agraïment als habitants d’ Hostalric per la seva col•laboració en aquest reportatge . A la foto dos dels reporters gràfics que han col•laborat desinteressadament amb nosaltres.
J.C. Roca (Club Ciclista Navas)
Existe la creencia entre las gentes del lugar de que el nombre proviene de un antiguo hostal muy famoso en el pueblo. Como en aquella época Hostalric era parada casi obligatoria de los viajeros que iban a Barcelona desde Girona o viceversa, el hostal hizo grandes cantidades de dinero y de ahí la terminación "ric", que en castellano quiere decir rico.
ResponEliminaBuen apunte caballero. El deporte nunca tiene que estar reñido con la cultura.
ResponElimina