dilluns, 22 de març del 2010

Com a casa


La primera sortida primaveral de club ens ha conduit fins a Sant Quirze de Safaja, poble petit i acollidor del Vallès oriental; comarca molt vinculada darrerament a la meva família doncs hi ha anat a viure mon pare (Castellterçol) i mon germà i senyora (Castellcir).
Acollonit pels freds de les darreres setmanes anava força abrigat, hora i mitja després de sortir ja em sobrava el Gore-Tex i el culot llarg. La ruta ha estat; Palau de Plegamans, Caldes, Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai i Sant Quirze Safaja, parant a esmorzar a la Fonda Safaja on tantes vegades he gaudit de esplèndids dinars. Recordo uns cigrons magnífics i unes carxofes arrebossades exquisides, a part d’un gran assortit de carns i, quan es temporada, de bolets. Aquí en Roca i jo ens hem separat. Jo tenia una trobada familiar a Castellcir i abans havia de fer unes gestions a Moià, En Roca ha hagut de tornar solet cap a Sant Andreu.
70 kilòmetres, pas mal! tenint en compte el que m’esperava l’endemà.

1 comentari:

  1. La fonda safaja es un lugar estrordinario para almorzar.Cuando programe la salida pensaba en la fonda safaja y lo acojedor del lugar.Es de lo smejores bares del calendario.Siempre pienso en un bar en la ruta que nos haga más facil el retorno casi siempre hacia abajo, la fonda lo cumple a la perfeccion hasta Sant Andreu se bajada total, me volví solo sí pero los recuerdos del almuerzo me venían constantemente a la cabeza y me hicieron el retorno como si fuese acompañado.

    ResponElimina