I look inside myself and see my heart is black

Vivim en un món virtual a on la realitat és allò que imaginem. La imaginació juga males passades i pot desvirtuar aquesta realitat convertint el nostre mon en allò que potencialment volem que sigui però que formalment no es.

Més o menys així es com funciona el meu cervell. Quan aquest any em vaig plantejar els reptes ciclistes que volia afrontar, la Ruta de les Tres Nacions era el que més il•lusió em feia. Semblava bonic i assequible a la vegada. Si be no portava a les cames tants kilòmetres com voldria a aquestes alçades de temporada, havia estat bastant constant en les sortides i la millora respecte l’any passat era notable. Malauradament un maleït virus m’ha deixat molt tocat, sense forces i sobretot sense ànims. Fins ahir a la nit, darrer dia per inscriure’m, dubtava: potser diumenge et trobaràs millor – em deia a mi mateix. Finalment el sentit comú m’ha refrenat a llançar 37 euros. Si estant més o menys be ja em costa deu i ajuda acabar dignament una marxa d’aquest tipus, estant fotut podia arribar ser un calvari. Ara nomes espero trobar-me millor i seguir fent kilòmetres. Mirar endavant positivament, buscar nous reptes, nous objectius, tornar al imaginari virtual vaja.