Trastorn obsessiu-compulsiu, ansietat crònica…. Aquests i altres termes menys entenedors son les etiquetes que els metges m’han posat al damunt. Si hi afegim una constant pressió laboral amb fets tan inversemblants com suprimir l’hora del dinar en una jornada de 9 hores atenent al públic (turistes en aquest cas); tot plegat no m’ajuda gaire en el projecte d’entrenament hivernal que tenia al cap. En aquests moments la motivació és nul•la i l’angoixa màxima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada