Com anem?

Es tanca una porta i s’obre una altra. No sóc massa afeccionat als refranys si be aquesta vegada sembla ben cert. Gràcies a la davallada física i psíquica de la setmana passada, l’empresa m’ha recomanat amb fermesa que potser m’anirien be uns dies de repòs: una baixa vaja. La primera reacció fou de sorpresa i inquietud. Reflexionant me adonat que no és mala idea. De moment he recuperat certa clarividència. També he arreplegat una calipàndria de nassos (constipat en català metropolità), però he pogut iniciar una rutina ciclo-gimnàstica a casa que de moment sembla funcionar