Mont Caro

                                              

El Mont Caro (1.447 m.) és un cim dels ports de Beseit al extrem sud del massís. Situat dins el Parc Natural dels Ports al municipi de Roquetes (Baix Ebre) n’és el punt més alt.

Pels ciclaires de la zona ve a ser el Tourmalet de la comarca. Vint quilòmetres de pujada constant amb desnivells que arriben al 15 per cent. Només una carretera (pista asfaltada) que neix pràcticament a nivell de mar hi arriba.

L’onze de setembre d’enguany vaig decidir acceptar el repte de pujar-hi. Punt de inici L’Ampolla, poblet costaner situat a la vessant nord del riu Ebre a uns 25 km de Tortosa. Així doncs de bon matí m’encamino cap a L’Aldea per la N-340. Bona vorera per rodar tranquil tot i que cal estar alerta amb les rebufades dels camions de gran tonatge. Arribat a L’Aldea cal girar a la dreta vers Tortosa (C-42). Entrant a la capital del Montsià cal no despistar-se i trobar el desviament cap a Roquetes. Sortint d’aquesta petita vila per la carretera de Reguers et trobes cinc quilòmetres criminals, amb un desnivell del 2-3% plagat de sots i reguerots. No se a qui correspon asfaltar això com Déu mana però xoca una mica tant xalet de nou ric travessat per aquest camí de merda. Passat aquest accidentat tràngol retrobem una traçat força bo on la duresa de la pujada i la manca d’oliveres dels contorns t’assenyala que vas directe cap al cim, sense treva. La solana que encara cau per aquestes contrades a les acaballes de l’estiu és un fort handicap. L’aigua, sempre important, aquí es fa imprescindible. Afortunadament la font que hi ha a peu de carretera just abans d’arribar al monument a la Cabra rajava amb força. La meva closca ho va agrair. Vaig llançar-m’hi de cap per afrontar les giragonses següents una mica més fresquet. D’aquí fins a l’urbanització del Mascar, tot i la duresa de les rampes fou ràpida. L’opció d’arribar fins a l’antena (el cim) la vaig desestimar: allà dalt no hi ha xiringuito per degustar una cervesa amb tranquil•litat i l’asfalt fa basarda.

Amb les forces renovades vaig iniciar un descens molt plaent. Recordo fa molts anys el patiment i les constants frenades degut al mal estat de la carretera, res a veure amb l’estat actual. Quedaven encara aquells infernals cinc quilòmetres que baixats a 40 km/h convertiren el meu cos en una coctelera. Roquetes, Tortosa, l’Aldea, fins a L’Ampolla vent i calor. 90 km. 100 fins a la porta de casa.