Fa 42 anys no tothom tenia bicicleta. Jo vaig ser afortunat, al nen que ara és el meu dentista li canviaven la bici doncs l'hi anava petita. Vaig rebre com una afortunada herència la vella bici de ferro. Amb ella aprengué a gaudir i també a patir. Accidents, trompades i caigudes queden com anècdotes arrossegades pel torrent de sensacions de llibertat i independència que aquell tros de ferralla amb rodes em donava. Eren dies d'estiu càlids i plàcids i tardes llargues de color taronja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada