Després d'una jornada ahir de 85 kms damunt la bici, necessitava tornar a agafar-la i rodar com a minim un parell d'hores, però la pressió familiar m'ha fet optar per un passeig per aquesta serra, miranda de Barcelona, anomenada Collcerola. L'agrait solet ha foragitat un munt de penya a pedalar pel bell mig del bosc. Si vas caminant s'ha de parar compte i no badar, si no vols ser envestit per un bikero massa engrescat. La destrossa de les darreres tamburinades fa perillosos alguns trams degut als troncs que atravessen com destralades el cami. No s'ha fet gaire encara en aquesta zona per netejar el sota bosc i hi ha troncs d'arbre esperant l'ocasió per deixar-se caure ves a saber on. Tot plegat fa més curiós el passeig i engresca a agafar la bici de muntanya per rodar enmig d'una barreja de gent de tota mena d'edat i condició, en grup o en solitari.