A un llogaret com aquest, ho si va molt entrenat o s’hi va enredat. M’hi vaig trobar encara no se com i vaig pensar “be som-hi”. Collons noi!! En els primers dos kilòmetres anava fort però ben prompte em van començar a petar les cames. En les rampes superiors als 20% vaig posar peu a terra, no era qüestió d’anar fent ziga-zagues doncs venien cotxes ambdós sentits. En arribar al petit altiplà (uns 4’8 kms) vaig donar per acabat el coll tornant enrere vers la costa: Satisfet però picat. Hi tornaré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada