Per Maig cada dia un raig

En aquesta època de l’any cada cap de setmana hi ha alguna marxa que altra per disputar. Si no hi participes, i els teus companys de club si, has d’improvisar la sortida de cap de setmana. A més, tot fa més mandra quan has de fer-ho tot sol. Per motius que no venen al cas havia de passar el cap de setmana a Castellterçol. Una contrada idònia per rodar en bici: boniques carreteres, no massa transitades, paisatges de postal, tot molt bucòlic, ajudat per la manca de sol i de l’olor a terra mullada, conseqüència de la pluja de la nit anterior. M’acollonia el temps, la meteorologia. Havia plogut i el cel amenaçava amb més pluja. No era prudent anar-se’n gaire lluny i trobar-se amb un bon xàfec al damunt. Així doncs decideixo fer un bucle curtet d’uns 50 kilòmetres i pico per carreteres que encara desconeixia i que volia incloure dins les rutes de Vallès Oriental, concretament de la zona del Moianès. Tenint Castellterçol de punt de partida i arribada he fet: Sant Quirze Safaja, Sant Martí de Centelles, Centelles, Els Hostalets de Balenyà, Tona, Collsuspina, Moià i Castellterçol. El primer tram, fins Centelles, és preciós. Després, entrar a Tona resulta molt confús. Mal informat per un transeünt , m’he trobat encallat en una area de naus industrials sense cap més altra sortida que fer un tram d’autovia de 500 metres. Si el país ja esta fatalment senyalitzat per a cotxes i vehicles motoritzats, anant en bici pots arribar a trobar-te en un cul de sac. De repent et diuen que d’aquí en endavant no pots passar però no hi ha cap més altra senyalització que et doni una altra via a seguir si no és entrar en una zona industrial on les sortides estan vallades i son d’us particular. Hi ha coses que sembla no milloraran mai o com a mínim fins que la demència dels nostres administradors públics sigui eradicada. Els cicloturistes ho tenim fotut. Massa ecologisme de salo per als llobatons de la burgesia progressista i massa poc sentit comú. I prou. Arribat a Tona comença l’ascensió a La Pullosa. Son uns set kilòmetres no gaire exigents. Potser el tram més dur sigui al inici, sortint de Tona. Coronada La Pullosa creuem l’altiplà de Collsuspina. Passem Moià i final a Castellterçol. Cuita cap a casa que sembla que vol ploure.