El dia era brillant, el fred intens. Per no allunyar-me molt de la city he anat a rodar per la vorera del riu Besos. Al cap de dues hores, quan ja havia decidit encarar el camí cap a casa, una maniobra insòlita d’una flamant Orbea negra que anava davant meu m’ha fet envestir-la anant tots dos a petar a terra. L’amo de l’Orbea m’ha explicat que avui l’estrenava que era el primer dia que es posava els pedals automàtics. L’home semblava desmoralitzat, amb poques ganes de tornar a agafar la bicicleta. Li he dit que ànims que no havia passat res (ell no es va fer mal). Mentrestant una mare que també pedalejava m’ha preguntat si aquell comptaquilòmetres que havia trobat a terra era meu. Efectivament el preciós Sigma lluny encara del seu primer aniversari havia estat una víctima col•lateral d’aquesta caiguda.
Lamento la teva caiguda, sembla que al final quedará en no res. Jo també he tingut varies caigudes, la primera ( fractura de clávícula) va ser el 2.004 tot just quan començava la primera cursa de veterans a Figueres-fins i tot en vam robar la bici, no hi era quan vaig venir de l'hospital a recollirla-.La segona l'any passat al Novembre vaig donar una pedalada al terra contra un pedra partint el pedal i sortint pels aires, amb la mala sort que vaig donar una empenta molt forta amb el genoll al manillar de la bici.I la tercera, mes curiosa tornant a Barcelona en el Carrer sagrera hi havia un petit forat que no vaig veure i s'hem va bloquejar el manillar i vaig caure al terre, amb la desgracia que rera meu venia un autobús y al veure le meves olleres no se li va ocorra altra cosa que xafar-les.e en trec una conclusió sempre que he d'anar al terra la part mes perillosa son les mans i les calvícules hem de mirar de rodar, fer un rodolic per esmorteir la caigua, evitant que el cop fort sigui a la claviclula o cadera, el fet de que paresis el cop amb les mans pot ser t'ha estalviat de trencarte altra casa.Bé sort i oblidar el tema.no hi podem pensar en les caigudes si no no tocariem la bici per res.
ResponElimina